Història de Les Corts

La història de LesCorts.Com comença tan aviat com el neolític, a partir del qual s'estableixen unes comunitats de tradició rural que continuaran mantenint un model de vida agrícola fins a principis del Segle XX.

El Neolític

Sitges
Sitges excavades a terra a Can Batllori per a guardar el gra. Font: Museu d'Història de la Ciutat
Els primers pobladors del nostre barri es troben a l’època neolítica, essent diverses les excavacions que n’han trobat restes: a la travessia Numància-Diagonal o vora Palau Reial. "Les Corts", terme que s’associa a la presència de masies i terrenys agrícoles, ja desenvolupava activitats al camp quan hi vivien els laietans (ibers), reflectida en les restes d’unes sitges que es trobaren en les excavacions.

 
Gran recipient de terra cuita o gran sitja romana. Font: Museu d'Història de la Ciutat
 La Ruta dels Íbers Per a saber més sobre els Íbers i la seva cultura us recomanem aneu a la web de la ruta dels ibers del qual hem extret el mapa

Els Romans

Vas romà
Vas d'època romana fabricat a Corint (S.II), trobat a la Travessera de Les Corts amb Joan Güell. Font: Museu d'Història de la Ciutat
Amb els romans s’establiren "vil·les", cases rurals envoltades de terreny agrícola i que servien i depenien de Barcino. L’època romana serví per assentar l’activitat rural al barri, havent-se localitzat nombroses vil·les repartides entre Numància-Diagonal, el Monestir de Pedralbes, i també restes d’una necròpolis romana a la Travessera, entre Joan Güell i Galileu.

L'Època Medieval

L’època medieval utilitzà els vestigis romans per a bastir-hi masos. Aquests s’hagueren de fortificar per aguantar els atacs sobtats com el d’alMansur contra Barcelona l’any 985. Aquestes defenses poden veure’s a masies com la Torre Rodona, la Torre de Santa Caterina, Can Rosés, Can Planes i Can Canet de la Riera. A l’hora d’amagar-se dels atacs musulmans, els habitants barcelonins es protegien rera muralles o a les parròquies. Les Corts no comptava amb una parròquia, i els seus habitant utilitzaven la de Sarrià, de la qual es depenia eclesiàsticament, conformant "les Corts de Sarrià". Tanmateix, en matèria civil es mantenia la capacitat de decisió del poble. Aquesta sobirania s’obtingué amb la reconquesta (vora l’any 801) i el 1274 fou reafirmada pel rei Jaume I. El 1326 és un any històric per al barri, quan la Reina Elisenda de Montcada funda el Monestir de Pedralbes.
Torre Rodona
Foto: A. Gallardo i Garriga. C.E.C. - Estudi de la Masia Catalana - Recollida per B. Batlle


Les Corts Rurals

Torre Rodona
L’activitat rural s’organitza i es desenvolupa vora un torrent on ara es troba el carrer de les Corts, i s’hi apleguen masos de considerable importància. Aquest nucli de masies, que inclou Can Grau, Can Sòl o Can Galona, rebé el nom de les Corts velles. L’actual Travessera i Marquès de Sentmenat eren els camins que menaven a Barcelona, i que ja utilitzaven els antics habitants de les Corts.

L'Eixample Cortsenc

L’any 1836, les Corts assoleix l’autonomia com a poble que durant diversos moments s’havia atorgat a Sarrià. Amb la independència s’inicien desenvolupaments urbanístics cabdals. Es construeixen la parròquia de Santa Maria del Remei i el Cementiri, i comença la urbanització de nous terrenys com els de la fàbrica Batlló (actualment l’Escola Industrial) que comporten un expansió demogràfica de gran magnitud. El 1877, el terme municipal té 2.250 habitants que representen 6 cops més que trenta anys abans. Ara bé, el paisatge del municipi continua essent bàsicament rural a diferència d’altres barris de Barcelona en aquella època que viuen intensament el procés d’industrialització. S’estableixen cases de vacances de la incipient burgesia industrial (Güell i Girona) i s’inaugura el nou Ajuntament a la plaça Comas el 1884. La quantitat de terreny disponible propicià l’establiment d’hospitals, sanatoris i altres equipaments com són: l’Asil de Joan de Déu per a nens escufulosos i de famílies pobres, la casa provincial de Maternitat i Expòsits, l’Hospital del Sagrat Cor de Jesús per a operacions quirúrgiques, etc.
L'eixample


Seu del Districte


Indústries i annexió
Jardins de Campoamor


Algunes indústries incipients també s’instal·len al municipi, aplegant-se al voltant de Can Batlló i el Camp de la Creu. Al voltant de la fàbrica Castells, productora de xarols i vernissos, s’hi forma una petita colònia obrera.

El 1897 les Corts s’annexiona a Barcelona contra la voluntat dels cortsencs. Aquesta annexió era difícilment justificable, en tractar-se del municipi amb menys habitants, menys edificació, i menys densitat de població. En aquell moment el municipi comptava amb 7000 habitant i un tarannà rural que conservà durant molts anys.

 

LINKS "HISTÒRICS"

          Història del Tramvia a Les Corts

          El Camp de Les Corts i el Camp Nou (1922-1957)

          Arxiu municipal de Les Corts