Actualitzat 25.11.04 Últimes informacions sobre el Parc de Can Rigalt Novembre de 2004 Can Rigalt contará con un gran parque metropolitano, Después de siete años de tenaz lucha reivindicativa, Can Rigalt será definitivamente un gran parque metropolitano, aunque también se construirán viviendas, un hotel y diversos equipamientos. Así se desprende del convenio de colaboración para la transformación urbanística de Can Rigalt que el pasado día 11 de mayo firmaron el alcalde de l'Hospitalet, Celestino Corbacho , el presidente del FC Barcelona, Joan Laporta y el director general de FECSA-Endesa, Josep Mª. Rovira . Según el convenio, FECSA-Endesa se compromete a trasladar en un máximo de tres años la actual subestación que hay en la carretera de Collblanc a una nueva ubicación en el mismo sector, pero con unas instalaciones más modernas y ocu-pando sólo 8500 mt2, en lugar de los 24.337 mt2 que tiene actualmente. Por su parte, el FC Barcelona se compromete a elaborar y tramitar los instrumentos de planteamiento nece-sarios para hacer posible el traslado de la subestación eléctrica y a establecer una nueva ordenación urbanística de toda la zona. El alcalde de l'Hospitalet, Celestino Corbacho, ha recordado que el Plan General Metropolitano (PGM) de 1976 califica la zona de zona verde y preveía la construcción de un parque unos 95000 mt2, de los cuales 76.000 mt2 corresponden al municipio de l'Hospitalet. Con este nuevo plan urbanístico conseguimos una zona verde para este espacio que con la aportación de la superficie que ocupa actualmente FECSA-Endesa, alcanza los 84.000 mt2. Celestino Corbacho ha recordado que el proyecto tiene en estudio la construcción de unas 1000 viviendas, de las que más de 25 % sean de promoción pública en régimen de alquiler y se destinen a jóvenes y mayores. En una moción presentada por CIU y apoyada por PSC, IC, EUIA y ERC quedó aprobado que dichas viviendas deben de construirse de forma que no se fraccione el territorio del parque. El proyecto también prevé la construcción de un hotel al lado del complejo polideportivo de l'Hospitalet Nord, la adecuación como equipa-miento municipal de la masía de Can Rigalt, catalogada como patrimonio artístico de la ciudad y que es propiedad del FC Barcelona, y a la reurbanización de la red viaria de la zona. Corbacho ha avanzado un proyecto al que se deben sumar alrededor de 25000 mt2 de suelo correspondiente al municipio de Barcelona y actualmente en fase de expropiación, para así completar el gran parque metropolitano. Según ha avanzado el alcalde de l'Hospitalet, se espera que en un periodo de cuatro años el proyecto pueda estar finalizado, si bien quizá no lo esté al 100%, pero sí en la mitad. El presidente del FC Barcelona, Joan Laporta, ha apuntado que después de años de conversaciones creo que éste es el mejor proyecto que se podría poner en marcha porque combina perfectamente con los intereses de los ciudadanos de l'Hospitalet. Corbacho ha explicado que los responsables municipales serán los encargados de elaborar el proyecto "que también abriremos a la participación de los vecinos de l'Hospitalet y del barrio barcelonés de Les Corts.” Esta información aparece en la Guía Exprés del 17 al 23 de mayo y la firma Mari Carmen Gallego . Por nuestra parte queda añadir que la Plataforma de Entidades de les Corts estamos dispuestos a esta participación que nos brinda el alcalde de l'Hospitalet con el fin de que el Parque Metropolitano de Can Rigalt, al que ya llevamos dedicados 7 años de esfuerzos sea una realidad de la que puedan disfrutar los vecinos de l'Hospitalet y de Barcelona. Novembre de 2004 Manifest de denúncia de 6 projectes macro-inmobiliaris Nous projectes urbanístics a Sant Just Desvern, Esplugues, l'Hospitalet i Barcelona Vall agrícola de Sant Just Desvern, 1368 habitatges Paratge de Finestrelles a Esplugues total: 234800 mt2 de sostre edificables = a (709 habitatges 85800 mt2s + 59000 mt2s macro centre comercial) + 90.000 mt2s oficines Parc de Can Rigalt a l'Hospitalet 1000 habitatges Porta Nord de l'Hospitalet 800 habitatges Camí de la Torre Melina a Barcelona 230 habitatges. Projectes aprovats: Can Rigalt edifici SGAB 4500 mt2s, RACC 10.000 mt2s
La gran transcendència i les greus conseqüències del conjunt o suma d'aquests projectes és precisament estar situats en la franja de territori que baixant de la serra de Collserola, des de la muntanya de Sant Pere Màrtir limita els municipis de Sant Just Desvern, Esplugues, i l'Hospitalet de Llobregat amb Barcelona en el Districte de les Corts. Pel seu contingut, impacte social, i situació geogràfica a l'entrada o sortida de Barcelona a Ponent ha generat una presa de consciència per part de les Associacions i Plata-formes d'aquest territori, que veiem amb gran preocupació unes propostes urbanístiques que els Ajuntaments de cada Municipi tracten de forma independent i volen aprovar ignorant l'impacte global d'aquestes actuacions Significa una ocupació d'una estreta franja de territori que amb un model enormement mercantilista, atempta contra la lletra i l'esperit del nostre ordenament urbanístic. No té res a veure amb un model metropolità, amb greu perjudici dels veïns directament afectats per la absoluta manca de reserva de sol per equipaments, per manca de possibilitats de la xarxa viària, que el Pla Director Portal del Coneixement ja assenyala que està al límit del col·lapse. Aquesta denúncia es fonamenta en els arguments que resumim en els següents apartats: 1.- SUMA DE PROJECTES SOBRE UN ÚNIC I LIMITAT TERRITORI Aquest territori al límit de Ponent de Barcelona, anomenat Diagonal-Ponent en el PGM i també lleugerament analitzat en el Pla Director Portal del Coneixement ha despertat la voracitat constructora dels Ajuntaments limítrofs, tal com queda reflectit a l'inici d'aquest Manifest. La intervenció individualitzada dels diferents municipis significa construir de l'ordre de 500.000 MT2 nous de sostre, (el que equivaldria a uns 5000 habitatges, per exemple), en una delicada i estreta franja de territori, amb conseqüències irreversibles de l'actuació d'uns municipis sobre els altres. Significa modificar extraordinà-riament la silueta d'aquest terreny amb edificis de fins a 36 plantes a Finestrelles, el que suposa alçades de l'ordre de 100 mts o bé de 17 plantes a Can Rigalt, trencant la unitat del Parc Metropolità de Can Rigalt amb una línia d'edificis de baixa + 7 amb alçades de 30 metres al bell mig del futur parc, av. Manuel Azaña, dividint-lo en dos meitats. No té sentit, com proposa l'Ajuntament de l'Hospitalet, trossejar la superfície destinada al Parc, situant una barrera d'edificis d'habitatges amb un greu impacte ambiental i paisatgístic, trencant la unitat del Parc. 2.- LA SOSTENIBILITAT Globalment és una desmesurada operació urbanística que difícilment pot ser entesa no tan sols pels veïns, sinó pels ciutadans en general, pel seu impacte sobre un territori sotmès ja a una gran pressió urbanística. Els nous usos contemplats en el projecte CAUFEC de Finestrelles, en especial un macro centre comercial de 70.000 mt2 sostre. Cal recordar que un centre d'aquestes característiques genera una afluència de vehicles que de forma rotativa preci-saran d'un gran aparcament, generant fluxos absolutament incompatibles amb la xarxa viària local i les infrastructures existents.
Altres zones de la ciutat han vist, precisament, limitada la capacitat d'aquests centres comercials, per a no generar col·lapses en el delicat equilibri de la mobilitat. 3.- VIALITAT Dos eixos viaris creuen aquest territori: el carrer de Collblanc-Laureà Miró, antiga Nacional II, fins fa poc i la Diagonal fins l'entron-cament amb l'Autopista A2. I una connexió amb la Ronda de Dalt. Aquest sistema analitzat pel Pla Director Portal del Coneixement, ja el dóna al límit de la seva saturació. Cal afegir la dificultat de les connexions Nord Sud a banda i banda de aquestes dos eixos transversals, que suposen constants embussos. Davant la dificultat que suposa millorar la vialitat d'aquest territori no entenem com es pot apostar per la seva densificació, agreujant un problema que és de tant difícil solució 4.- MODEL METROPOLITÀ. EQUIPAMENTS? És preocupant la progressiva desregularització que s'intenta introduir en el món de l'urbanisme, on els conceptes d'equipaments, parcs verds, escoles, centres d'assistència primària, biblioteques, espais públics, tan necessaris per a l'equilibri i el bon funcionament de la ciutat, quedin soterrats sota la massiva construcció d'habitatge, evi-denciant incompatibilitat amb el concepte d'equipament destinat als ciutadans. No és acceptable que els Ajuntaments facin actuacions urbanístiques en territoris de contacte amb altres municipis oblidant o es-quivant les repercussions que generen als seus veïns. Cal revisar el model urbà que ignora actuacions que potser milloren el propi territori carregant al municipi veí les càrre-gues que el propi municipi hauria d'assumir. El creixement sostenible només serà possible en un marc solidari. Finalment creiem que un debat obert, participat i transparent és absolutament imprescindible per l'adopció de decisions per part dels responsables públics. En aquest moment es parla d'un nou Pla Territorial per tal de substituir el Pla General Metropolità actualment encara vigent. Sense aquest nou debat en el que es puguin conèixer tots els aspectes recollits en aquest Manifest i valorar-ne les alternatives i problemàtiques des d'una perspectiva més global, seria irresponsable donar llum verda als desenvolu-paments urbanístics com els proposats. És per tot això que la Plataforma Diagonal Ponent amb tots els seus membres, demanem la paralització o moratòria o la reconducció dels projectes esmentats fins i tant no s'hagi pogut fer un estudi global. AA.VV.Can Vidalet, Finestrelles, Collblanc-Torrassa, Pubilla Casas, Camp Nou, Les Corts, Avinguda de Xile, Racó de les Corts, Les Corts Sud, Barri de la Mercè, SOS Monuments, Plataforma ciutadana contra el projecte Barça 2000, Plataforma cívica en defensa de la Vall de Sant Just, Plataforma d'entitats de les Corts, FAVB, FAVH. PLATAFORMA DIAGONAL PONENT |
