Projecte Barça 2000
En aquest apartat del web podeu trobar tota la informació relacionada amb el projecte conegut amb el nom Barça 2000 o Pla Director Portal del Coneixement.
Novetats al Pla Director
A l'anterior TRAVESSERA us vam informar sobre els últims esdeveniments al voltant de Can Rigalt. L'urbanisme i les reformes del nostre barri és un tema de debat i controvèrsia que, se'ns dubte, caldrà seguir atentament des de les associacions de veïns. Amb aquest objectiu, la Plataforma d'Entitats de les Corts va promoure, el passat 12 de desembre, un Taller d'Urbanisme, per debatre diferents aspectes del Pla Director Portal del Coneixement, que afecta principalment el territori de les Corts.
Un cop retirat el Pla Barça 2000 per la pressió dels veïns, l'Ajuntament de Barcelona va encarregar a professors universitaris un estudi del sector Diagonal Ponent, situat entre la Ronda del Mig i els límits de l'Hospitalet i Esplugues.
Aquest Pla que es va donar per formulat el 20 de desembre de 2002. Malgrat no ser un pla executiu, determina els plantejaments futurs que s'han de tenir en compte, tot això dins d'un document ple d'ambigüitats.
És per aquest motiu que la Plataforma va demanar l'anàlisi del Pla a un conjunt d'arquitectes molt competents en termes d'urbanisme, per tal de posar de relleu les ambigüitats i mancances d'aquest Pla Director.
Al gràfic superior podem observar les diferents actuacions urbanístiques que es duran a terme en la zona, algunes d'elles ja s'han posat en marxa i d'altres encara estan en fase d'estudi com, per exemple, la creació d'un vial que dividiria en dos els terrenys propietats del RC Polo de Barcelona.
Hem de destacar, tal i com s'observa al gràfic que ja vam reproduir a l'anterior revista, que no és fàcil donar sentit de ciutat a un territori ocupat per grans peces com el Barça, les Universitats, el Reial Club de Polo, el Tennis Turó i també l' Hospital de la Maternitat . Els problemes del futur creixement urbanístic a Finestrelles, la Porta Nord de l'Hospitalet, els nous edificis del Camí de la Torre Melina, l'ampliació del RACC, noves instal·lacions de la Societat General d' Aigües de Barcelona, no hi estan analitzats. L'assignació de metres de sostre edificable al FC Barcelona i a la pròpia Universitat tampoc queden justificats en els seus usos.
Igualment, manca un estudi sobre l'impacte que pot tenir sobre la Diagonal i la carretera de Collblanc l'assignació indiscriminada de places de pàrking a la zona. En quin nombre de vehicles privats s'incrementarà en volum de trànsit en aquestes artèries, si s'ofereixen més i més places de pàrking? Són aspectes que cal aclarir abans d'engegar cap projecte ja que afectaran de forma directa al vida i desenvolupament del barri.
Dins del Pla Director també s'insinua donar alguns usos al Parc Metropolità de Can Rigalt, que podrien reduir la superfície destinada a l'enjardinament.
De tot això se n'ha de continuar parlant, esperant que les Universitats vulguin dir quina interpretació o alternativa urbanística concreta proposen per aquest Pla Director batejat com a Portal del Coneixement. Per tant, caldrà seguir atentament el desenvolupament i la posada en marxa de reformes urbanístiques relacionades amb el Pla
Notícia apareguda a TRAVESSERA 3 / Gràfic aparegut a La Vanguardia, 31.10.03
El futuro del Mini no pasa por convertirse en un centro comercial
Muchos barcelonistas cuando miran la plantilla del primer equipo y los fichajes que realizan los grandes rivales deportivos del Barcelona levantan la vista y miran con melancolía al Mini Estadi. Esos barcelonistas ven en ese campo de fútbol y en los terrenos de fútbol adyacentes la solución a los problemas económicos de la entidad. La llave que le permitirá al club acceder a los grandes fichajes mediante la venta de unas instalaciones que dentro de un año no serán necesarias, porque estarán duplicadas en la Ciutat Esportiva de Sant Joan Despí .
¿Chocaría esa venta de terrenos con la filosofía de no vender un palmo de patrimonio? Ese es un tema a valorar en profundidad tanto por parte del Barcelona como por las autoridades municipales, que parecen decididas a reorganizar el barrio de Les Corts esta misma legislatura.
Para eso se ha redactado un Plan Director de Les Corts que transformará esa zona de Barcelona en un barrio que se denominará 'Portal del Coneixement'. Ese plan prevé en su primer redactado que los campos de entrenamiento adyacentes al Mini se conviertan en zona campus de la Universidad de Barcelona. Núñez pactó en su día con el Ayuntamiento la creación de una zona de ocio en un plan conocido como 'Barça 2000' que puso en pie de guerra al barrio. Ahora, el Barcelona sigue pensando qué hacer con el Mini. En su día, Pulido dijo que se podía cubrir para luego asegurar que se podía vender.
La directiva de Laporta sólo tiene claro que no se le dará al Mini Estadi un uso de centro comercial, algo lógico teniendo Gran Via 2 , l'Illa y El Corte Inglés a tiro de piedra. Habrá que echarle imaginación. El 7 de marzo de 1997 el Barça pagó 240 millones de pesetas por los terrenos de Can Rigalt, una finca del término municipal de L'Hospitalet que estaba y está catalogada como zona verde.
Para entender la compra de Can Rigalt, hay que situarse en la época. La Generalitat y el Ajuntament de Sant Joan Despí habían cercenado la posibilidad de que la Ciutat Esportiva pudiese financiarse mediante la construcción de un híper o de pisos y, como alternativa y presión, Núñez compró Can Rigalt. Para que Can Rigalt se convirtiera en terrenos de entrenamiento debería mediar una recalificación urbanística que, siete años después de su compra, aún está por llegar. Por si fuera poco, en Can Rigalt existe una Masia catalogada del siglo XVII que no se puede derruir.
El Barça pensó mantener esa masía como residencia de futbolistas, pero las asociaciones vecinales de la zona reclaman desde hace muchos años que el Ayuntamiento de L'Hospitalet ejecute el plan de construcción de un parque en Can Rigalt expropiando los terrenos al Barcelona.
El Barça, por el momento, tiene las manos atadas. No puede construir porque es una zona verde y, mientras sea así, pocos compradores se encontrarán. Y si un día en un sobre Reyna prometió la venta de los terrenos, fue en base a una hipotética recalificación.
Los terrenos de Gavà son los grandes desconocidos del patrimonio. Se trata de un parcela de algo más de doce hectáreas catalogadas como zona verde que el FC Barcelona compró para cederla al Ayuntamiento de Gavà en virtud de un mecanismo de compensación existente en la administración pública. Cuando una entidad en este caso, el Barcelona consigue que se recalifique una zona verde como ha pasado con parte de Sant Joan Despí, el beneficiario debe compensar a la administración con la cesión de otros terrenos catalogados de la forma análoga para que no se pierda esta categoría de terrenos en el término municipal.Lo que pasa en este caso es que en virtud de un acuerdo entre ambos ayuntamientos, el Barcelona realizó esta compensación en Gavà y no en Sant Joan Despí
Información publicada en Sport 17/1/2004 / Santi Jiménez
El entorno de Can Rigalt se densifica a la espera del parque
El proyecto para convertir los terrenos de Can Rigalt en el parque metropolitano de Barcelona, l'Hospitalet y Esplugues continúa en el dique seco. A la espera de la gran decisión que desencalle esta antigua aspiración, el entorno se densifica con la construcción de nuevos edificios de viviendas y oficinas. Los tres municipios presentan planes urbanísticos sin llegar a incidir en el verdadero motor que en un principio debía desarrollar la zona: la creación de un gran pulmón verde.
En Barcelona el plan director del Portal del Coneixement -proyecto que debe articular el desarrollo urbanístico en Les Corts en tomo a las universidades y al FC Barcelona- fija las bases que permiten la construcción de viviendas y oficinas alrededor de Can Rigalt. Así, en breve se aprobará la ampliación de las instalaciones que el Reial Automobil Club de Catalunya (RACC) quiere acometer en la avenida Albert Bastardas con la construcción de un inmueble con 400 plazas de aparcamiento. También Aigües de Barcelona ha iniciado la edificación de un inmueble de 23 metros de altura en el Clot del Torrent, destinado a albergar servicios de la compañía.
Las entidades vecinales de la zona han acogido con sorpresa ambos proyectos. Lleonard Ramírez , portavoz de los vecinos, critica que la memoria participativa por la que el Ayuntamiento debe informar sobre la ejecución de determinados proyectos de ciudad no se les haya entregado.
También lamentan la lentitud en los trámites de expropiación de los terrenos en Torre Melina -donde se ubican unas carpas veraniegas- que se iniciaron el pasado mes de julio. El proceso da un margen de cinco meses para que los locales de ocio cesen su actividad lúdica, por lo que a finales de año los terrenos serán municipales.
Otro de los planes que se llevarán a cabo alrededor de Can Rigalt prevé la construcción de un bloque de siete plantas que acogerá 230 viviendas en el Camí de Torre Melina. A pocos metros y en el término municipal de l'Hospitalet también se ha aprobado la edificación de dos torres de 17 plantas en las que se construirán 440 nuevos pisos. El 20% de ellos serán de protección oficial.
Es el problema de la vivienda -su escasez- el que argumenta el alcalde de I'Hospitalet, Celestino Corbacho , ante una posible recalificación de los terrenos en propiedad que el FC Barcelona tiene en Can Rigalt y que están calificados de zona verde. El proyecto del futuro parque depende casi en exclusiva de la decisión del equipo de gobierno que dirige Corbacho. En Esplugues ya se ha dado luz verde a la construcción de 700 viviendas en Finestrelles y a un centro comercial justo al lado del futuro parque metropolitano.
SILVIA ANGULO / Aparecido en La Vanguardia, 31.10.03
Més informació sobre el Pla Director
Des de la meva dificultat per interpretar a fons el Pla Director i fer-ne una crítica ben fonamentada amb visió urbanística, vull exposar, sota el meu punt de vista, els aspectes que més em preocupen i que caldrà debatre i ampliar amb les vostres opinions i propostes.
Pàg. 1 Diu: "El Pla Director no fixa unes parcel·les edificables segons una geometria i uns perímetres tancats sinó que revela uns àmbits aproximats que considera aptes per construir nova edificació" . Vegis la pàg. 60, 61 i 62 on precisament es fixen i s'especifiquen les parcel·les, la seva superfície i el sostre concret edificable!
Pàg. resum, 2 "Es preveuen aparcaments (prop de 15000 !) distribuïts per tot el sector i s'obren noves connexions. Es crea un eix d'estructura intern, entre carretera d'Esplugues i la Diagonal" Vegis més endavant el que això significa.
Pàg. 18. Gregorio Marañón saturació notable 24000 vehicles dia (Per aquí volen que passi el tramvia i aparcar-hi 100 autocars els dies de partit).
Pàg. 28 (24) Barça 241.423 mt2. "Pla Especial modificat posteriorment, no tramitat, representa un increment de 95.338 m2 de sostre comportant un potencial total de 188417 mt2. Segons l'estudi del Col·legi d'Arquitectes el Projecte significava construir 110,000 mt2 de sostre addicionals als 100.846 mt2" (211.277 m2 sostre cobert sobre rasant en total) Cal estudiar a fons tot això del sostre edificable a can Barça ).
Pàg. 36. Es pot veure un esquema inicial de les extensions viàries possibles previstes.
Pàg. 37 Sobre el vial transversal sota la Diagonal , es diu que és apropiat preservar el caràcter unitari del Polo i de la Maternitat.
Pàg. 38 Es diu que el jardins de la Maternitat resten quasi bé inalterats. I que el Polo resta pendent d'una concreció futura.
Pàg. 38 ATENCIO al paràgraf dedicat a CAUFEC : " Ha estat aprovat per la Comissió Provincial de Urbanisme un sostre edificable de 235000 m2 Atenció per que la Diagonal està prop de la saturació i també i Gregorio Marañón amb 24000 vehicles dia està a prop de la saturació."
Pàg. 41 "És indiscutible que cal donar un accés proper als equipaments Barça Universitat…. (per què s'insisteix tant en acostar el vehicle privat fins a la porta?)
Pàg. 43. La "racionalització de la vialitat comporta pensar en els aparcaments" .
Es proposa la construcció de 4 grans aparcaments soterranis amb una cabuda global de 2500 aparcaments per planta a una mitjana de 200 metres de l'Estadi. + 500 places al Campus Nord + 1200 places per activitats específiques, + amb les que compten actualment el Barça i el Tanatori . Actualment l'afluència puntual limitada pels 35000 m2 de voreres que ocupen és de 17000 vehicles. Com que amb tot això es veu que no n'hi ha prou, diu: en els carrers de nova formació els nous eixos d'accés proporcionaran nous aparcaments de superfície.
Com aquell que no se'n entera acaben dient " cal pensar que la millor forma d'accés a un estadi en situació central és el transport públic" Mira que si no ho arriben a pensar!
Però no s'aturen aquí i diuen que a la ja excomunicada Gregorio Marañón hi volen ficar l'aparcament per 110 autocars, i a més a més es parla de fer-hi passar el tramvia! Alleuja!
Dels espais verds com Can Rigalt no en parlem, per que actualment i de forma il·legal per actuar sobre un terreny destinat a zona verda si estan fent les explanacions que se li van paralitzar al Barça per aquest motiu. I per més Inri s'estan fent amb diner públic. Cal que la federació de veïns de l'Hospitalet es mogui per tal de denunciar-ho i reclamar el retorn als ciutadans d'aquest espai.
Pàg. 54 Tornem al Barça. Diu: "El pla Director estableix certes condicions al projecte d'equipament complementari a la activitat esportiva prevista en el document Barça 2000
S'ha d'aconseguir que el gran projecte del FCBarcelona, compensi el nou sostre potencial amb actuacions físiques d'una escala superior a la propietat del FC Barcelona". (?)
Per mi aquesta forma d'expressió configura un llenguatge força críptic.
Per acabar cal llegir detingudament tota la pàg. 56 Punt 7 del Barça. Cap a la meitat diu concretament "Aquest nou sostre màxim potencial sobre rasant es disposarà en les parcel·les 3 i 4 d'acord amb l'idea de nova topografia" (recordem aquesta expressió ja utilitzada en el projecte Barça 2000 per dissimular la manta verda).
La Universitat no deixa passar l'oportunitat del Pla Director per incrementar les parcel·les edificables. Encara que el trasllat de l'edifici d'Enginyers a Sant Andreu podria amagar una certa requalificació d'equipament docent a equipament tipus hoteler-residencial.
El Pla Director no explica quines conseqüències tindrà en quan a volum de vehicles i vials d'accés, l'ampliació dels edificis del Frenopàtic .
Pàg. 60 61 i 62. Sobre una superfície total de 12 parcel·les es permet un sostre edificable de 159.500 m2. Sobre un altre superfície de 22.700 m2 es permet un sostre edificable de 99.100 m2. I encara no se'ns diu el sostre edificable que es donarà als 29000m2 de les casernes del Bruc ! Llegiu també la pàgina següent on es continua parlant de m2 edificables i de nous aparcaments. Tampoc es parla dels usos a que es volen destinar tot aquest gran increment edificador.
Cal posar en pràctica el que demanava el
MANIFEST D'OPOSICIÓ AL PROJECTE BARÇA 2000 - DEL COL·LEGI D'ARQUITECTES
- Cal exigir total transparència en la informació que se'ns dona.
- Manca un estudi de prospectiva sobre l'evolució d'aquest territori a 20 o 25 anys vista, sobre un creixement sostenible.
- Manquen propostes serioses per frenar la invasió del vehicle privat .
- No és admissible que sobre una estructura on es mouen diàriament 80000 persones depenent de la Universitat + les assistents al Palau de Congressos + la Maternitat + el futur Frenopàtic, més Sant Joan de Déu + el complex de Finestrelles + l'Hospitalet Nord a Collblanc i els ja consolidats actuals veïns de l'Hospitalet i de les Corts, es doni la possibilitat de noves activitats lúdiques al Barça, incrementant els sostres edificables.
Lleonard Ramírez i Viadé
Recull de dèficits i propostes que presenta la Plataforma d'Entitats i Veïns sotasignants
El Pla Director Portal del Coneixement sorgeix com a conseqüència directa del rebuig total i massiu a la gran operació immobiliària i especulativa del projecte "Barça 2000".
La Plataforma Opositora junt amb qualificats professionals van qüestionar al mateix temps, el model de ciutat que significava la implantació de grans centres lúdics i comercials sense unes directrius prèvies a nivell global de ciutat posant així de relleu la necessitat d'endegar un estudi ampli de tot el Sector Ponent de la Diagonal, que tingués en compte tots els operadors establerts i en especial l'entorn densament habitat, proposant fer una ordenació equilibrada d'un territori punt de connexió amb els municipis de Barcelona 203 ha., l'Hospitalet 24 ha, Esplugues 13 ha i Sant Just.
L'encàrrec fet per l'Ajuntament de Barcelona a uns experts ha donat com a resultat el Pla Director Portal del Coneixement (figura no tipificada en la legislació urbanística i en aquest sentit força ambigua) a la que solament és possible presentar propostes o suggeriments.
LIMITS ERRONIS DEL PLA DIRECTOR
És evident que si la gènesi del problema ciutadà han estat les possibles conflictes entre zones residencials i noves implantacions lúdico-comercials, l'àmbit del Pla Director hauria d'abastar el perímetre dels sectors residencials de l'entorn, amb un acurat i profund estudi de densitats de població, recorreguts, mobilitat, dotacions existents. Curiosament el PD exclou els barris edificats al seu entorn. D'aquesta manera com es pot justificar que el PD s'adequa a l'entorn?
POBLACIÓ
1er dèficit.- No comptar amb el cens de població actual que resideix a la zona i no fer previsió sobre el seu futur creixement. (40.000 persones a la zona oest de les Corts i prop de 100000 a les barriades de Collblanc Torrassa, La Florida i Pubilla Casas de l'Hospitalet) Cal afegir la població no resident, universitària al voltant de les 80.000 persones. Les modificacions que s'intenten introduir, no tenen en cap lloc en compte els barris, la ciutat, les infrastructures: l'equilibri territorial.
PROPOSTA: S'ha d'incorporar al Pla Director l'estudi de les carències actuals en equipaments, en transport públic, i també les necessitats derivades del futur creixement de població i serveis dels barris esmentats.
MOBILITAT: CONVIVÈNCIA DE LES DIFERENTS FORMES DE MOURE'S.
Transport públic/privat - Aparcaments - Vialitat - Impacte nous vials.
2n. Dèficit.- Manca un pla de mobilitat per atendre les necessitats actuals i futures de tot aquest territori. Refusem una suma de propostes contingudes en el PD en el que el model resultant està basat en la supremacia del trànsit de cotxes i motos i una gran oferta d'aparcaments que impliquen un més gran estímul al vehicle privat.
PROPOSTA. Cal imprescindiblement un model de mobilitat que ordeni el trànsit de vianants, el funcionament del transport públic tan el soterrat com el de superfície. Cal establir comunicacions entre els barris veïns i els equipaments. Etc. Variables totes elles no considerades en el plantejament del PD i per tan sense capacitat d'incidència en l'ordenació proposada.
Ordenar les estacions intercanviadors de metro línies 3, 5 i futura 9 amb el tramvia i els autobusos amb carril segregat.
El Pla Director ha de servir per invertir l'actual enfocament de protegir la minoria que es belluga en cotxe, per plantejar les necessitats d'una majoria de ciutadans no motoritzats.
TRANSPORT PUBLIC
3r dèficit.- No s'ha dissenyat per l'àmbit del Pla Director Portal del Coneixement i els barris del seu entorn un autèntic pla director de transport públic. Poc resolts o plens d'excessives ambigüitats els problemes de població, vialitat, aparcaments, sostre edificable, la conseqüència és que no han facilitat l'estudi d'un pla de transport públic. En canvi es fa una enorme oferta de places d'aparcament per al cotxe privat. Cal canviar les 12000 places d'aparcament que faran impossible la sostenibilitat, per un eficient transport públic.
PROPOSTA: Després d'avaluar la mobilitat dels residents i no residents dins el Portal del Coneixement i el seu entorn demanem la distribució de les parades de metro de les línies 3, 5 i 9, les parades del Trambaix, les línies d'autobusos 7, 15, 16, 56, 60, 57, 63, 66, 68, 157.
PROPOSTA: Volem dades de la capacitat actual d'aquestes línies i quines modificacions cal fer per atendre la demanda futura de la zona del Pla Director i dels seus barris adjacents.
APARCAMENTS
4rt dèficit.- No valorar suficientment el cas de les vies col·lapsades: Diagonal, Gregorio Marañon, Carretera de Collblanc, introduint 12000 noves places de pàrquing amb l'afecte multiplicador que comporten. És molt més que doblar les 4800 que ja es van refusar al Barça2000. A més a més s'hi afegeixen 100 places d'autocar autoritzades a Gregorio Marañón avinguda destinada a destinar espai al Trambaix. També es diu de fer més pàrquing de superfície als nous vials que es volen obrir.
PROPOSTA: S'ha d'incorporar al Pla Director un estudi IMD que quantifiqui la quantitat de vehicles que admeten els nostres carrers, i en conseqüència s'estableixin les condicions per limitar-ne l'accés.
Cal recollir la problemàtica que causa la invasió del vehicle privat en tot l'entorn del CAMPUS NORD, problema detectat i reivindicat pels veïns. S’estan construint nous equipaments universitaris sense cap previsió d’aparcaments públics.
Limitar al mínim possible l'entrada del vehicle privat i potenciar al màxim la xarxa de transport públic.
VIALITAT
5è dèficit - No s'expliquen ni es valoren les distorsions que provocarà el nou vial transversal. A) Aquest eix està condemnat al col·lapse en els seus dos extrems. B) Quedarà bloquejat per tots aquells vehicles que es vulguin escapar del col·lapse de la Diagonal. C) Aquest nou vial al augmentar l'oferta de via pública pel cotxe pot tenir l'efecte d'estendre la congestió als vials secundaris i al seu entorn, amb els consegüents efectes negatius en relació a la contaminació sonora i de l'aire i els accidents.
El Pla Director no assegura una bona comunicació entre el nord i el sud de la Diagonal
PROPOSTA: a) Demanem que aquest vial sigui un ampli passeig que permeti creuar a estudiants i vianants el recinte universitari des de Joan XXII fins a Gregorio Marañon. B) Estudiar una vertadera xarxa de mobilitat sostenible per a vianants i bicicletes que sigui modèlica per altres entorns.
PROPOSEM que es recuperi el projecte dels arquitectes suïssos, guanyadors del Barça 2000 demanava ampliar les avingudes que rodegen el Barça, convertint-les em amplis passeigs, cosa que no trobem del tot definit, en el nou Pla Director .
Valorar i estudiar la possibilitat del túnel de sortida directa de Barcelona des de Gregorio Marañon evitant el col·lapse diari de sortida de Barcelona. Cal contemplar en l’estudi la xarxa de comunicacions immediata de l’Hospitalet
SOSTRE EDIFICABLE
6è dèficit.- No es diu ni es pensa, en quines seran les conseqüències de tota mena, que provocarà l'autorització de més de 500000 m2 de sostre edificable. 235000 m2 a Finestrelles, 159000 de l'àmbit 1 al 20, 99100 de l'àmbit 5 al 16, 68000 al Barça2000, + el Frenopàtic, + Sant Joan de Déu?
+ Portal Nord de l'Hospitalet?.
Davant d'aquest allau de construcció d'habitatges, hospitalària, universitària, d'oci, etc., ens sorprèn extraordinàriament la manca d'una base documental que indiqui la seva repercussió sobre el territori (barris habitats) i el seu entorn ciutadà, : sorolls
pol·lució, concentració urbana, inseguretat.
PROPOSTA. Demanem es confeccioni una base documental fiable que indiqui els límits del sostre edificable, els seus usos. La mateixa Universitat no proporciona dades sobre els usos de les n9ves edificacions. Parc Científic? Parc Tecnològic? L'impacte sobre el territori en clau de futur, en funció de la nova població resident i no resident que utilitzarà les noves construccions que sigui viable autoritzar.
BARÇA 2000
7è dèficit.- Segons el Pla Director se l'hi concedeixen 68000m2 de sostre als que cal afegir els 93.074m2 ja existents. Es confirma un tipus d'ideologia urbanística que incrementa l'assignació rígida i segregada d'usos al marge de la ciutat. Els veïns no acceptarem una nova zona d'oci que sigui la continuació del Projecte retirat del Barça 2000.
PROPOSTA: Des del nostre punt de vista no té cap sentit reforçar aquest model d'ús exclusiu que proposa el Pla Director. Si l'estructura urbana te capacitat per absorbir més creixement, nova edificació, aspecte que hauria de justificar-se, sobre tot de l'oferta de transport públic, pensem que es fonamental que es destini a nou habitatge.
CAN RIGALT
8è dèficit.- Can Rigalt és Parc Metropolità, i cal respectar el coeficient edificable que disposa el PGM per equipament destinat a les necessitats del propi parc.
PROPOSTA: Per coherència i per equilibri territorial, no es pot acceptar Plans Especials que afectin la zona del Pla Director sense que al mateix temps no es doni la mateixa prioritat a l'expropiació dels terrenys per a destinar-los a Parc Metropolità. - El consorci metropolità ha de vetllar per que acabada la cimera europea del mes de març la superfície destinada a part recuperi el seu estadi inicial. Tenim a disposició l'estudi fet per la Fundació Territori i Paisatge de la Caixa de Catalunya.
CONCLUSIONS
A causa de la gran quantitat de dèficits del Pla Director Portal del Coneixement, no és actualment un instrument vàlid, en tant no sigui modificat d'acord amb el que indiqui el suport d'una seriosa documentació sobre els temes assenyalats, com és el futur desenvolupament de la població residencial i no residencial de la zona. Calen solucions al transport públic, limitacions al vehicle privat segons estudis de IMD, sostenibilitat del territori tenint en compte el sostre edificable que sigui admissible, la reserva de sol per equipaments, La repercussió de tot plegat sobre els sorolls, la pol·lució, etc.
S'endevina certa discrecionalitat en les propostes del PD i deficient previsió del seu desenvolupament. Al no ser un instrument reglat té una gran forquilla de decisió. No estableix definició d'usos, formulant un "mapa d'oportunitats immobiliàries futures, pels grans operadors i poderosos interessats -vegis la mateixa Universitat i el F.C.Barcelona que per la seva envegadura suposa una modificació del PGM.
PROPOSTA: De la lectura continuada del PD, sembla que en el fons, més que solucionar les directrius d'ordenació territorial del sector Ponent de la Diagonal, en base a la capacitat real del territori per tal de compatibilitzar els nous usos a implantar, la regulació del territori de la zona universitària, el FC Barcelona amb els barris residencials, buscar la coherència de la capacitat circulatòria amb la trama de transport públic i amb una imatge de ciutat amable, capaç de créixer amb qualitat de vida, el que realment fa, és donar cobertura a modus de paraigües d'uns drets d'edificació dels principals propietaris del sol: Universitat i FC Barcelona, sense analitzar ni de lluny la capacitat del territori per absorbir-los.
És per tot això que es demana la retirada i reconversió completa del Pla Director Portal del Coneixement.
Que no es tiri endavant cap tipus de Pla Urbanístic corresponent al Portal del Coneixement fins que aquest no sigui modificat i renovat d'acord amb les indicacions dels estudis ben documentats que hi manquen i que es demanen en cada un dels apartats d'aquesta llista de dèficits que hem confeccionat.
NOTA: Volem fer constar el nostre agraïment a les diferents persones: arquitectes, professors, catedràtics, veïns que ens han fet arribar les seves reflexions i que ens han permès ampliar els continguts de les nostres primeres critiques i propostes.
Barcelona 26 de febrer de 2002
AA.VV.Camp Nou, AA.VV. El Racó de les Corts, AA.VV. Sant Ramon, AA.VV. Avinguda de Xile, AA.VV. Zona Universitària, AA.VV. Les Corts, AA.VV. Mejia Lequerica, AA.VV. La Torrassa Collblanc, Aula d'Extensió Universitària, Plataforma Cívica Opositora al Projecte Barça 2000. Associació Cultural l'Esfera. Amics de la Ciutat. Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona.
